Apreciats madefians,

Us adjunto un petit paper sobre la sortida.

Quedem Diumenge 15 de desembre 2013 cap a les 9,30 al camí del Mas Po Canyadó, pujant a la Conreria i tombant a mà dreta, i fins al final del camí.

(Per pujar a la Conreria recordeu: Nus de la Trinitat, autopista a Mongat-Mataró, sortida 22 (Mollet-Barri Pomar), i al segon trencall que pots girar a l'esquerra (Mollet-Mas Ram) cap amunt fins a la Conreria.

Des de Barcelona a la Conreria calculeu uns 30-40 minuts.

Després es camina, entre anar i tornar, unes 2 hores. Apart les parades per esmorzar, fer fotos, perseguir esquelets d'ibers despistats, o d'altres activitats lúdiques typical Madef...

S'aconsella dur pals, aigua i ulleres de sol.

(intentarem penjar això al blog del Madef)

Josep i Maria...in jubilo

Quan els madefians erem molt petits, ara fa uns 3000 anys...

...el dolmen de Castellruf ja hi era

(si voleu veure-ho amb detall consulteu a http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=643017) 9,13 Km

El poblar iber de Castellruf està situat al terme municipal de Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental). Forma part del conjunt d'assentaments d'aquest tipus que ocupen diversos turons de les comarques del Vallès i el Maresme.

L'itinerari d'unes dues 'hores de durada, s'inicia al coll de la Conreria, a la carretera B-500, que uneix les ciutats de Badalona i Mollet.

Deixarem els cotxes al camí que a la mateixa cruïlla del coll surt cap a mà dreta, seguint més enllà del Mas Po Canyadó i just abans d’una cadeneta que barra el pas als cotxes.

Caminarem per la pista que forma part del GR-92, cavalcant entre la vessant litoral (vistes al Barcelonès i Maresme) i la vallesana (vista ampla als Vallesos, Montseny i, amb cel clar, fins i tot els Pirineus).

Rodejarem el turó de Galceran (amb torre de guaita) i després d’un camí farcit de pujades i baixades arribarem al Dolmen i a les restes del poblat íber laietà de Castellruf.

El dolmen pertany al Megalític és a dir uns 3 a 5000 anys aC. fa 1,60 m de llarg, 1,50 d'ample i 60 cm d'altura. És una cambra funerària, tanmateix hi ha qui apunta que aquests dolmens també tenien la funció de reclam d'un territori, alhora que reforçaven la identitat del grup o poblat.

Al període iber arcaic (Segle VII aC), els ibers laietans ja presentaven un incipient urbanisme i usaven el ferro per construir eines i armes. El poblat del Turó de Castellruf (459 m) tenia com a veïns altres poblats (la Malesa, Turó de Mongat, Puig Castellar a Santa Coloma i el Turó de Boscà a Badalona) i, segurament mantenien una relació veïnal, sense smartphones. Eren poblats petits, de 3r nivell, que guaitaven i protegien el de 2n nivell, Burriac, i els de 1r Baetulo i Iluro. Per això se situaven als cims dels turons de la Serralada Litoral.

Concretament, el poblat iber de Castellruf estava fortificat i controlava uns 1200 m², on desenvolupaven la seva activitat agrícola. Les excavacions van mostrar una gran sitja, 11 estances i un forn metal·lúrgic, on es va trobar unes "pilum" (llances romanes),que es conserven al Museu de Granollers.
Van habitar aquest poblat fins el segle II aC, quan van ser destruïts i romanitzats pels exèrcits de Cató, perdent tot el seu patrimoni material i sobretot cultural; llengua, costums, religió...